jueves, 22 de mayo de 2014

AUTOAVALUACIÓ

S’acosta el final i es el moment de les avaluacions, però en esta assignatura puguem autoavaluar-se. Educació del moviment ha sigut una assignatura diferent respecte a les altres ja que l’ensenyament ha sigut lliure, es a dir, cadascú s’ha posat les barreres per a l’aprenentatge.

Pel que fa el meu cas, ha sigut una assignatura de les que he treballat molt durant el quatrimestre, per no dir la que més. El meu seguiment ha anat de menys a més. El començament del curs em va costar adaptar-me i fer el seguiment quant toca. Els primer mes sincerament es va caracteritzar per les poques ganes de treballar que tenia. Però poc a poc anava agarrant el fil fins fer un bon seguiment de l’assignatura. A les poques ganes de treballar es podria afegir una causa, la incertesa de com fer el seguiment. Personalment no sabia que posar el blog, quina informació adjuntar al contingut de classe, li pegava moltes voles si era molt poc per a adjuntar-ho que si que pensarien els companys que podria estar mal i es podrien burlar... després de tanta vesprada intentant fer una entrada, encara que em rendia prompte, arribà un dia que decidí trencar el gel i a partir d’ahí la maquinaria començà a engrasar-se i a funcionar. Com un tren de vapor poc a poc, de menys a més i sense parar. Altre punt de inflexió va ser quan vaig llegir mal d’escola. Aquest llibre em demostrà que tots puguem triunfar en aquesta vida a base de constancia i treball i eixa golondrina aturdida (jo) despertà.

Les forma de impartir les classes també han sigut diferent. Em vist noves maneres d’aprendre entre nosaltres com per exemple els grups puzles. Una molt bona manera d’aprendre que m’ha agradat molt i que recomane als altres professors per a que utilitzen aquest sistema. Tots varem tindre una gran responsabilitat en aprendre el temari i gràcies a això aprenguérem d’una manera més cercana i amb més facilitat. Em quede també en els pòsters que varem fer on demostrarem la creativitat que tinguem i que ens facilità aprendre els continguts de classe, el cos i el moviment, d’una manera més comoda. La meua participació a classe no es la que m’agradaria, ja que tenia alguna que altra opinió que dir però per vergonya a parlar en públic no participava. Quan aplegues a casa ho penses i dius si es una tonteria... i et penedeixes. Em considere una persona molt tímida i em costa molt parlar en públic, es un aspecte que tinc que millorar en el futur i estic segur que ho vaig a aconseguir. D’altra banda he assistit a totes les classes que m’ha fet aprendre molt sobre com ser un bon educador, entendre les ideologies de les persones... i reflexionar sobre que és l’Educació Física.


Per a acabar, cal posar-se una nota, jo em posaria un 7/7’5. No més d’un 7 perquè haguera pogut fer més per aprendre més i no menys perquè he treballat molt en aquesta assignatura, sinó la que més. No he estat lo més regular que m’agradaria però em quede en el meu progrés i en tot el que he aprés.

miércoles, 21 de mayo de 2014

ENTREVISTA A PEPE MÚJICA

El otro día el periodista Jordi Évole entrevistó al presidente de la República de Uruguay Pepe Mújica para su programa Salvados de la Sexta.

Personalmente me quedé alucinado al ver esta entrevista, Mújica es un presidente diferente, y tan diferente. Muchos le consideran un filosofo y no un político. Como prueba de humildad de este presidente, renuncia a vivir en la casa Presidencial de Uruguay y se conforma en una casa de campo. Viste como una persona normal, casi como un pobre. No tiene coche oficial ni ningún otro tipo de lujo. Mientras que los políticos de aquí gastan muchísimo dinero en lujos personales como estancias en hoteles de lujo, coches oficiales, seguridad a cada esquina, asistentes...

En ésta entrevista se pueden resaltar muchas frases, o la entrevista entera se debería de remarcar. Veo muy recomendable para la comunidad edmov este vídeo. Aquí os dejo el enlace de la entrevista completa. Espero que la disfruten, vale la pena.

http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-8/capitulo-12-entrevista-jos-mjica_2014051600360.html

martes, 20 de mayo de 2014

CULTO A LA DELGADEZ Y MESOMORFISMO

El culto a la delgadez y el mesomorfismos son dos ideologías opuestas pero que, paradójicamente, tienen una relación. el culto a la delgadez es una ideología que tiene por objetivo estar delgada, cuando más delgada estés estarás mejor. Mientras que el mesomorfismo es la ideología que busca tener una mayor masa muscular.


Y ahora viene lo que une estas dos ideologías, y es que las mujeres para tener el cuerpo perfecto, según lo impone la sociedad, buscan esa delgadez, que a veces puede ser extrema, y entran dentro de lo que seria el culto a la delgadez. y la sociedad impone a los hombres un cuerpo grande y musculoso que seria el mesomorfismo. Ambas ideologías intentan buscar un cuerpo casi imposible de conseguir, llegando a situaciones que no son buenas para la salud.


Estas ideologías esta en auge a causa de la publicidad (revistas,televisión...) y que sin darse cuenta se estan haciendo daño a ellos mismos. En definitiva, me quedo con la frase que remarca Aitor Crespo en una entrada de su blogg, una ideología se alimenta única y exclusivamente de sus seguidores, ya que sin estos, desaparece.





SEXISME

Sexisme, discriminació sexual o discriminació de gènere, és el prejuí o discriminació basada en el sexe o gènere, també es referix a les condicions o actituds que promouen estereotips de rols socials establits en diferències sexuals. Les actituds sexistes se sostenen en creences i estereotips tradicionals sobre els distints rols de gènere. El terme s'utilitza habitualment per a referir-se a la discriminació de les dones. La discriminació sexual no és només un concepte dependent d'actituds individuals, sinó que es troba incorporat en nombroses institucions de la societat.  Sovint el sexisme és associat amb arguments sobre la supremacia de gènere.


La nostra societat esta avançant en aquest concepte però de seguit apareix a la televisió o altres mitjans de comunicació una publicitat sexista. Encara que la gent no es dona conter quasi tots els anuncis tenen una violència simbòlica. Com per exemple en la majoria de productes per a la neteja apareix una dona i en altres anuncis com els dels coxes quasi sempre va enfocat al home.










lunes, 19 de mayo de 2014

IGUALITARISME

Seguint la entrada de Alex Ramón en que parla sobre l'igualitarisme em que en la pregunta "si no som iguals com hi ha igualtat?".

Doncs molta gent esta equivocada en el terme igualtat ja que pensa que igualtat es tindre les mateixes condicions per a tots independentment de les carasterístiques de cadascú i això podria ser injust perquè a unes persones els farà falta més ajuda que a altres. Açò es podria veure en una carrera de 100 metres valla per a xiquets. Com en aquesta edat hi ha moltes diferencies d'estatura entre uns i altres, els alts botaran la tanca amb mes facilitat mentre que els mes baixets els costarà mes. Aleshores açò seria just?


lunes, 12 de mayo de 2014

QUE CANVIARIA JO PER A MILLORAR L’EDUCACIÓ?


Hui en classe hem debatut sobre que canviaríem per a poder millorar l’educació. S’han formulat diferents propostes però en la que em quede jo es en el sistema de avaluació.


El sistema que tots coneguem es el de fer un examen a final de curs i a partir de ahi traure una nota. En eixa nota també entren fer treballs...  Jo pense que es pot avaluar a l’alumne sense fer un examen final. Pot ser injust que tu estigues anant a classe tots els dies que estudies però que el dia del examen el poses nerviós i et isca mal i suspens. Però si per el contrari fas un seguiment continu de l’assignatura no fa falta que fages un examen final perquè el teu professor t’està avaluant diàriament. El problema d’aquesta avaluació es que els grups de classe han de ser reduïts, com a molt 20 persones, i açò ací no passa perquè som 80 persones aproximadament a classe.


lunes, 5 de mayo de 2014

RACISME I ESPORT


Vaig a aprofitar ara que esta de moda, parlar del racisme a l’esport. L’altre dia, en un partit de futbol, un aficionat del Villarreal li tirà un plàtan a Dani Alves com una forma de burla. Alves sense menys ni menys agafà el plàtan i se’l menjà. Aquest gest de Alves a pegat la volta al món, totes les persones afines al esport l’han recolzat a les xarxes socials, i ha obert altra volta el debat del racisme en el futbol.

Altre episodi de racisme ha ocorregut al Estats Units on un mandatari d’un equip de bàsquet menyspreava als negres. Li pillaren una conversa amb la novia on li deia que no volia que convidés als partits als seus amics negres. Immediatament la NBA despatxarà a aquest mandatari a final de temporada.


Malauradament aquestes situacions ocorreixen, però jo crec que poca poc van desapareguent aquestes conductes perquè els castics a les persones que fan gestos racistes son cada vegada majors i les repercussions també, gracies a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.


Vos deixe els enllaços d'aquestes noticies per si voleu pegar una ullada.

http://www.mundodeportivo.com/20140427/fc-barcelona/le-tiran-un-platano-a-alves-y-este-se-lo-come_54407311003.html

http://www.marca.com/2014/05/03/baloncesto/nba/noticias/1399109552.html?cid=GNEWS2003