AUTOAVALUACIÓ

S’acosta el final i es el moment de les avaluacions, però en esta assignatura puguem autoavaluar-se. Educació del moviment ha sigut una assignatura diferent respecte a les altres ja que l’ensenyament ha sigut lliure, es a dir, cadascú s’ha posat les barreres per a l’aprenentatge.

Pel que fa el meu cas, ha sigut una assignatura de les que he treballat molt durant el quatrimestre, per no dir la que més. El meu seguiment ha anat de menys a més. El començament del curs em va costar adaptar-me i fer el seguiment quant toca. Els primer mes sincerament es va caracteritzar per les poques ganes de treballar que tenia. Però poc a poc anava agarrant el fil fins fer un bon seguiment de l’assignatura. A les poques ganes de treballar es podria afegir una causa, la incertesa de com fer el seguiment. Personalment no sabia que posar el blog, quina informació adjuntar al contingut de classe, li pegava moltes voles si era molt poc per a adjuntar-ho que si que pensarien els companys que podria estar mal i es podrien burlar... després de tanta vesprada intentant fer una entrada, encara que em rendia prompte, arribà un dia que decidí trencar el gel i a partir d’ahí la maquinaria començà a engrasar-se i a funcionar. Com un tren de vapor poc a poc, de menys a més i sense parar. Altre punt de inflexió va ser quan vaig llegir mal d’escola. Aquest llibre em demostrà que tots puguem triunfar en aquesta vida a base de constancia i treball i eixa golondrina aturdida (jo) despertà.

Les forma de impartir les classes també han sigut diferent. Em vist noves maneres d’aprendre entre nosaltres com per exemple els grups puzles. Una molt bona manera d’aprendre que m’ha agradat molt i que recomane als altres professors per a que utilitzen aquest sistema. Tots varem tindre una gran responsabilitat en aprendre el temari i gràcies a això aprenguérem d’una manera més cercana i amb més facilitat. Em quede també en els pòsters que varem fer on demostrarem la creativitat que tinguem i que ens facilità aprendre els continguts de classe, el cos i el moviment, d’una manera més comoda. La meua participació a classe no es la que m’agradaria, ja que tenia alguna que altra opinió que dir però per vergonya a parlar en públic no participava. Quan aplegues a casa ho penses i dius si es una tonteria... i et penedeixes. Em considere una persona molt tímida i em costa molt parlar en públic, es un aspecte que tinc que millorar en el futur i estic segur que ho vaig a aconseguir. D’altra banda he assistit a totes les classes que m’ha fet aprendre molt sobre com ser un bon educador, entendre les ideologies de les persones... i reflexionar sobre que és l’Educació Física.

Per a acabar, cal posar-se una nota, jo em posaria un 7/7’5. No més d’un 7 perquè haguera pogut fer més per aprendre més i no menys perquè he treballat molt en aquesta assignatura, sinó la que més. No he estat lo més regular que m’agradaria però em quede en el meu progrés i en tot el que he aprés.

ENTREVISTA A PEPE MÚJICA

El otro día el periodista Jordi Évole entrevistó al presidente de la República de Uruguay Pepe Mújica para su programa Salvados de la Sexta.

Personalmente me quedé alucinado al ver esta entrevista, Mújica es un presidente diferente, y tan diferente. Muchos le consideran un filosofo y no un político. Como prueba de humildad de este presidente, renuncia a vivir en la casa Presidencial de Uruguay y se conforma en una casa de campo. Viste como una persona normal, casi como un pobre. No tiene coche oficial ni ningún otro tipo de lujo. Mientras que los políticos de aquí gastan muchísimo dinero en lujos personales como estancias en hoteles de lujo, coches oficiales, seguridad a cada esquina, asistentes...

En ésta entrevista se pueden resaltar muchas frases, o la entrevista entera se debería de remarcar. Veo muy recomendable para la comunidad edmov este vídeo. Aquí os dejo el enlace de la entrevista completa. Espero que la disfruten, vale la pena.

http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-8/capitulo-12-entrevista-jos-mjica_2014051600360.html

CULTO A LA DELGADEZ Y MESOMORFISMO

El culto a la delgadez y el mesomorfismos son dos ideologías opuestas pero que, paradójicamente, tienen una relación. el culto a la delgadez es una ideología que tiene por objetivo estar delgada, cuando más delgada estés estarás mejor. Mientras que el mesomorfismo es la ideología que busca tener una mayor masa muscular.

Y ahora viene lo que une estas dos ideologías, y es que las mujeres para tener el cuerpo perfecto, según lo impone la sociedad, buscan esa delgadez, que a veces puede ser extrema, y entran dentro de lo que seria el culto a la delgadez. y la sociedad impone a los hombres un cuerpo grande y musculoso que seria el mesomorfismo. Ambas ideologías intentan buscar un cuerpo casi imposible de conseguir, llegando a situaciones que no son buenas para la salud.


Estas ideologías esta en auge a causa de la publicidad (revistas,televisión...) y que sin darse cuenta se estan haciendo daño a ellos mismos. En definitiva, me quedo con la frase que remarca Aitor Crespo en una entrada de su blogg, una ideología se alimenta única y exclusivamente de sus seguidores, ya que sin estos, desaparece.

SEXISME

Sexisme, discriminació sexual o discriminació de gènere, és el prejuí o discriminació basada en el sexe o gènere, també es referix a les condicions o actituds que promouen estereotips de rols socials establits en diferències sexuals. Les actituds sexistes se sostenen en creences i estereotips tradicionals sobre els distints rols de gènere. El terme s'utilitza habitualment per a referir-se a la discriminació de les dones. La discriminació sexual no és només un concepte dependent d'actituds individuals, sinó que es troba incorporat en nombroses institucions de la societat.  Sovint el sexisme és associat amb arguments sobre la supremacia de gènere.

La nostra societat esta avançant en aquest concepte però de seguit apareix a la televisió o altres mitjans de comunicació una publicitat sexista. Encara que la gent no es dona conter quasi tots els anuncis tenen una violència simbòlica. Com per exemple en la majoria de productes per a la neteja apareix una dona i en altres anuncis com els dels coxes quasi sempre va enfocat al home.

IGUALITARISME

Seguint la entrada de Alex Ramón en que parla sobre l'igualitarisme em que en la pregunta "si no som iguals com hi ha igualtat?".

Doncs molta gent esta equivocada en el terme igualtat ja que pensa que igualtat es tindre les mateixes condicions per a tots independentment de les carasterístiques de cadascú i això podria ser injust perquè a unes persones els farà falta més ajuda que a altres. Açò es podria veure en una carrera de 100 metres valla per a xiquets. Com en aquesta edat hi ha moltes diferencies d'estatura entre uns i altres, els alts botaran la tanca amb mes facilitat mentre que els mes baixets els costarà mes. Aleshores açò seria just?

QUE CANVIARIA JO PER A MILLORAR L’EDUCACIÓ?

Hui en classe hem debatut sobre que canviaríem per a poder millorar l’educació. S’han formulat diferents propostes però en la que em quede jo es en el sistema de avaluació.

El sistema que tots coneguem es el de fer un examen a final de curs i a partir de ahi traure una nota. En eixa nota també entren fer treballs...  Jo pense que es pot avaluar a l’alumne sense fer un examen final. Pot ser injust que tu estigues anant a classe tots els dies que estudies però que el dia del examen el poses nerviós i et isca mal i suspens. Però si per el contrari fas un seguiment continu de l’assignatura no fa falta que fages un examen final perquè el teu professor t’està avaluant diàriament. El problema d’aquesta avaluació es que els grups de classe han de ser reduïts, com a molt 20 persones, i açò ací no passa perquè som 80 persones aproximadament a classe.

RACISME I ESPORT

Vaig a aprofitar ara que esta de moda, parlar del racisme a l’esport. L’altre dia, en un partit de futbol, un aficionat del Villarreal li tirà un plàtan a Dani Alves com una forma de burla. Alves sense menys ni menys agafà el plàtan i se’l menjà. Aquest gest de Alves a pegat la volta al món, totes les persones afines al esport l’han recolzat a les xarxes socials, i ha obert altra volta el debat del racisme en el futbol.

Altre episodi de racisme ha ocorregut al Estats Units on un mandatari d’un equip de bàsquet menyspreava als negres. Li pillaren una conversa amb la novia on li deia que no volia que convidés als partits als seus amics negres. Immediatament la NBA despatxarà a aquest mandatari a final de temporada.

Malauradament aquestes situacions ocorreixen, però jo crec que poca poc van desapareguent aquestes conductes perquè els castics a les persones que fan gestos racistes son cada vegada majors i les repercussions també, gracies a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Vos deixe els enllaços d'aquestes noticies per si voleu pegar una ullada.

http://www.mundodeportivo.com/20140427/fc-barcelona/le-tiran-un-platano-a-alves-y-este-se-lo-come_54407311003.html

http://www.marca.com/2014/05/03/baloncesto/nba/noticias/1399109552.html?cid=GNEWS2003

FAIR PLAY

El otro día comenté en el blog de http://edmov.blogspot.com.es/ una entrada sobre el fair play en el deporte, en concreto, en una carrera de maratón. No todos los deportistas o entidades respetan ese fair play. Os voy a poner un ejemplo de lo que no es fair play.

La temporada pasada la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) viajó a Guinea Ecuatorial a disputar un partido amistoso contra la selección guineana. Y muchos periodistas y yo nos preguntamos, debería jugar España en Guinea?. Yo dije que no porque nuestra selección iba a un país donde gobierna una dictadura, entonces, utiliza nuestra selección para hacer propaganda de lo bueno que es su gobierno pero que en verdad los ciudadanos de guinea viven oprimidos, sin libertad de expresión, sin igualdad, en la pobreza... (denuncias de las asociaciones pro derechos humanos) por culpa de éste régimen. 

El fair play no solo son situaciones de un partido o una competición en los diferentes deportes sino también se puede dar en las instituciones que representan cada deporte. Y en el ejemplo anterior muestro una falta de fair play de la RFEF a muchos aficionados al fútbol y a los guineanos oprimidos por ir a jugar ese partido de exhibición.

EL MOVIMENT ÉS EDUCATIU?

EL MOVIMENT ÉS EDUCATIU?

INTRINSEC

EXTRINSEC

-          Promoció del coneixement pràctic i una conducta moral. (Arnold 1991:59) -          Autorealització i autoconeixement (Arnold, La educació en moviment).

-          Salud, defensa de la pàtria, socialització, desenvolupament del caràcter moral. (Educadors renovadors de la primera meitat del s. XX) -          Honradesa i justícia. (Jovellanos 1965) -          Coneixement sobre matèries relacionades amb el moviment: Fisiologia, biomecànica... (Arnold, la educació sobre el moviment) -          Desenvolupament estètic i moral, la salut, la socialització o la ocupació del temps lliure. (Arnold, La educació a través del moviment)

Ací teniu un exemple del que creguem que es clarament educatiu. http://www.youtube.com/watch?v=TvLV5Iy6YDk

EL MOVIMENT NO ÉS EDUCATIU?

No trobem ningun aspecte relacionat amb el moviment que siga clarament no educatiu, en canvi trobem alguns que poden ser problemàtics tals com els citats per Coakley (1990): -          Obediència/ desobediència. -          Justícia/injustícia -          Excloent/ inclusiu -          Equitatiu/ no equitatiu -          Discriminatori -          Sexista -          Explotador -          Gens plaent.

I ací teniu un que considerem clarament no educatiu.

http://www.youtube.com/watch?v=WNG3len_Yw8

Autors del díptic: Josep Úbeda Navarro i Jordi Doménech Giménez

MAL D'ESCOLA

Aquest llibre, Mal d'escola, de Daniel Penanc es una molt bona referència per a tots aquells que volen dedicar-se a ser mestres ja que conta la seua experiència com a alumne i com a professor després. el que narra Pennac son situacions que a tu com a mestre el pot passar i llegint aquest llibre el dones conter de com pots resoldre els problemes dels nens.

Com a experiència personal, em senc més o menys identificat en Pennac perquè jo en la meua etapa de secundaria vaig començar a suspendre i deixar d'anar a les classes perquè estava desmotivat. Però aleshores aparegué el meu tutor d'aquell curs i amb llargues xarrades durant l’últim tram del curs varen fer que a poc a poc reflotés. Les ganes que em transmetia per a que m’esforcés i aprofités el temps van fer que jo poguera aprovar totes les assignatures. 

Com a comentari final, recomane a totes aquelles persones que no han llegit el llibre per a que ho fagen. Es un gran llibre que et fa que aprengues molt.

APRENDER A SUSPENDER

Suena contradictorio pero suspendiendo se puede aprender. Aquí os dejo un articulo de Enrique García-Máiquez en el diario de Sevilla.


EL poeta y profesor Enrique Baltanás prometía hace poco escribir un Elogio del suspenso y adelantaba: "No nos pronunciamos, nuestro juicio sobre alguien lo dejamos en suspenso. Hasta mejor ocasión. Por eso el suspenso no debería llevar nunca nota numérica". Por ahora, los alumnos están en suspense ante la inminencia de los exámenes del primer trimestre. Mientras ellos se esperan lo peor, y yo el luminoso elogio de Baltanás, resulta natural que todos pensemos en los suspensos.

Las incesantes leyes pedagógicas nos proponen que aprendamos a aprender, que aprendemos a emprender, que aprendamos a usar las nuevas tecnologías, a la ciudadanía, a los valores (siempre y cuando democráticos) y a un centón de cosas más. Bien. Según reza el refranero, el saber no ocupa lugar; aunque uno a veces abriga la sospecha de que Luis Cernuda iba mejor encaminado cuando objetó: "El saber ocupa lugar, tanto que puede desplazar a la inteligencia". De todas maneras, eso no afecta a nuestros estudiantes, sino apenas a algunos profesores de las que Borges llamó crédulas universidades. Más cerca nos cae el aviso de Unamuno: "El maestro que enseña jugando acaba jugando a enseñar". Contra la tentación lúdica siempre nos quedarán los exámenes y el riesgo del suspenso. 

Lo explicará mejor Baltanás. Yo solamente quería proponer que, para la nueva reforma educativa, que estará al caer, pues no paran, se contemple otro aprendizaje: aprender a suspender. Las pedagogías modernas descuidan este aspecto, y resulta clave si queremos preparar de verdad a los alumnos para el futuro.

Mi propia experiencia demuestra que la mayor parte del tiempo se lo pasa uno fracasando. Muchos de nuestros proyectos no salen como habíamos pensado o directamente no salen. La vida es una evaluación continua, uf, y al final de la misma, según san Juan de la Cruz, nos examinarán (¡otro examen!) de amor. Lo mejor sería aprobarlo todo y, como mínimo, el examen final, pero no se puede aprobar siempre.

La autoestima, el escalón de desarrollo próximo, el progresa (faltaría más) adecuadamente (por supuesto) son muy agradables para todos los involucrados en el proceso de enseñanza-aprendizaje que lo llaman. Sin embargo, acaban dejando a los alumnos inermes ante la vida misma, cuando empiezan a caernos suspensos desde todas las esquinas. Entre otras cosas, deberíamos enseñarles a suspender con dignidad y espíritu de autocrítica y superación.

Ojalá ningún alumno mío se aterrorice al leer este artículo. Al revés, que se regocije. En cualquier caso, aprenderá algo importante: o mi asignatura o, aún más práctico, a suspender. Qué suerte.

¿QUE ES EDUCAR?

La palabra educar es una palabra que aborda muchos pensamientos. Los maestros son los que son capaces de educar en la escuela. Éstos se encargan de enseñar a los niños para que aprendan a leer, escribir… y encaminarles hacia unas conductas adecuadas. El trabajo de los maestros es muy complicado, mucho más complicado de lo que se piensa la gente. Un buen maestro es aquel capaz de motivar al alumnado hacia los estudios, un motivador para que tengan interés, también tiene que tener conocimiento de todos los temas: lenguas, matemáticas, ciencias… Pero dentro de la red de profesores hay otros muchos que no trabajan igual y hacen que los maestros en España no tengan el respete que deberían de tener. Los malos profesores pasan del alumnado no tienen preocupación para que aprendan y chupan dinero a la gente sin hacer nada. Y esta falta de educación puede traer secuelas en el futuro de los niños porque es aquí donde van forjándose como personas, donde aprenden las cosas básicas de la vida y si no tienen ese mínimo de atención puede dar por ejemplo en un gran fracaso escolar, al abandonar los estudios y poder caer en las trampas de las drogas y otros malos hábitos.

Pero bien, ¿qué significa educar? En mi opinión educar es transmitir tus conocimientos a otros, ya se para que tengan un buen comportamiento, para que tengan más conocimiento sobre distintas materias…  ¿Y quién tiene el papel de educar? Los maestros son importantísimos en este tema, el educar, pero… ¿y los padres? Al educar no todo recae en los maestros por ser los educadores en la escuela, los padres también deben de educar a sus hijos. Los padres transmiten a sus hijos su ideología sus costumbres… al igual que los entrenadores de los niños, si practican algún deporte, están trabajando en la educación de los niños. Los niños están siempre en proceso de enseñanza, de cada persona aprenden algo. De los amigos aprenden nuevos juegos, nuevas maneras de jugar… de los maestro aprenden a leer, escribir… de los padres aprenden a comportarse en distintas situaciones, el simple hecho de coger bien los cubiertos… y esto pasa igual en todas aquellas personas que tienen relación directa con los niños.

Dicho esto, para mi educar es la conexión entre una persona que es la que sabe a otra, donde el que pretende educar encamina al otro hacia una dirección u otra. Y al educar transformamos a la persona que esta  siendo educada porque le alteramos sus conocimientos, se le ayuda a ver las cosas de otra manera… y al mismo tiempo, el que educa esta también aprendiendo nuevas cosas, porque cada persona es diferente, a cada persona se le educa de una forma o de otra y por eso, el que educa también se le está educando.

EL COS ESPECULAR

En la nostra societat, la del segle XXI, s'està posant cada vegada més de moda el cos perfecte. El cos perfecte en els hòmens és distint que el de les dones però la seua dificultat a aconseguir-los els unix. Els hòmens busquen un cos musculat  amb uns abdominals ben definits, molts prenent-se batuts de proteïnes i dietes rares per a tindre més múscul i que es vegen els abdominals (difícil perquè en els hòmens el greix s'acumula en la panxa) i les dones un cos prim i al mateix temps amb pits grans, cosa molt difícil que moltes opten per la cirurgia ja que això depén del físic de cada una i no es pot canviar amb la naturalesa. I també opten per dietes basades a menjar molt poc.

Diàriament apareixen casos nous de trastorns alimentaris, i tot això és provocat per una societat que insistix a fer culte al cos, buscant una bellesa exterior perfecta que mai arribaran a tocar. Tot este culte al cos ve provocat per les grans empreses de moda i cosmètica amb fotos de models, retocats amb photoshop, que aparenten ser perfectes, però no ho són. I tot perquè nosaltres consumim els seus productes i puguen enriquir-se cada vegada més.

La meua conclusió és que la verdadera bellesa està en l'interior, no en l'embolcall. La millor manera de ser feliç és voler-se a un mateix, amb els seus defectes i les seues virtuts, assumint que el pas dels anys anirà provocant una degeneració de tots els òrgans del nostre cos, incloent el més extens, la pell i això hem de veure-ho bé perquè és pura naturalesa.

Benvinguda

Hola companys, ací podeu connectar amb el blogg de l'assignatura d'Educació del moviment. Aquesta es una manera de aprendre nova per a mi i intentaré aportar les meues opinions i informacions que complementen els temes que donem a classe.

Que començe l'aprenentatge!!!